Vés al contingut

Oportunitats i reptes de l’hidrogen

Oportunitats

  • Desenvolupament d’electrolitzadors amb sistemes flexibles que augmentin l’eficiència en diferents rangs i la vida mitjana, redueixin costos i dependència de materials crítics i millorin la seva productivitat. Desenvolupament de catalitzadors.
  • Desenvolupament de nous suports d’emmagatzematge. Disseny de materials per als dipòsits que evitin fuites de l’hidrogen i problemes de fragilitat.
  • Nous models de negoci i oportunitats per a la indústria auxiliar en l’adaptació de materials i equipament, així com broquets, turbines, vàlvules, recobriments, soldadures, i creació de xarxes d’hidrogeneres, hidrolineres o de distribució específica d’hidrogen.
  • Desenvolupament de tecnologies específiques per a les diferents aplicacions i amb millors eficiències. La disponibilitat d’H2 obre noves vies a la hidrogenació de CO2 i altres molècules de base carboni, cosa que possibilita l’obtenció de productes químics de valor afegit així com de combustibles sintètics en gas o en líquid. Aquests darrers per l’aviació, el transport marítim o la maquinària pesada. Especial èmfasi en transport marítim i ferrocarril.
  • La cadena de valor de l’hidrogen requerirà noves tecnologies i nous sectors, com catalitzadors, solvents, captura de carboni, membranes, canonades, etc., i es necessitarà personal qualificat com tècnics, enginyers, fabricants, instal·ladors, etc.

Reptes

  • Per a les noves vies de producció, en particular l’electròlisi a partir de les energies renovables, encara cal aconseguir reduccions substancials de costos. El cost de l’electricitat renovable marca el 75% del cost de l’hidrogen.
  • L’hidrogen, malgrat tenir una densitat gravimètrica molt alta, té una densitat d’energia volumètrica molt baixa, la qual cosa significa que s’ha de comprimir i treballar a pressions elevades i temperatures molt baixes per a finalitats d’emmagatzematge i transport.
  • L’hidrogen és un gas molt reactiu i pot produir fragilitat a diferents materials, com l’acer. A més, té una velocitat de combustió elevada. La infraestructura per poder fer arribar l’hidrogen fins al punt de consum final ha de ser reformada i adaptada.
  • Les piles de combustibles poden ser una solució molt eficient tant per a aplicacions en mobilitat com en producció de calor. No obstant això, el cost i l’adaptabilitat a diferents entorns no està solucionada i algunes tecnologies, com les SOEC, es troben en estat precomercial.
  • L’hidrogen és un portador d’energia que en determinades condicions pot combustionar (reaccionar amb oxigen), i per això s’ha de treballar amb estrictes mesures de seguretat. No obstant això, l’objectiu és utilitzar-lo electroquímicament o en processos químics. Manca un marc regulador harmonitzat que faciliti la introducció de l’hidrogen a gran escala.